
El 20 de febrer de 2002, quatre companys de CSC, efectuem un viatge a Palestina amb el clar objectiu de captar les necessitats ,las realitats ,las contraparts i totes les peculiaritats del conflicte ,para així poder valorar després la realització de la nostra tasca.
Després de dues hores d'interrogatori a l'aeroport de Tel Aviv ,agafem un taxi cap a Jerusalem. Per fi som a Palestina. El primer que trobem són els check points (controls militars) .Estos dificulten totes les activitats econòmiques ,educatives i sanitàries.
S'està imposant un mur que separa els dos estats .Aquest ,pasa sobretot per camps agrícoles palestins ,expropiant terres i recursos aqüífers ,devant la impotència del poble palestí que no té amb que defensar-se davant d'aquests abusos de força .Hi ha pobles que queden totalment aïllats pel mur donant la sensació que viuen a camps de concentració.
IMPOTÈNCIA, és la millor definició que resumeix la situació actual a Palestina .El dia a dia resulta molt dur :las ciutats solen estar en toc de queda ,las escoles tancades ,els tancs i els raids apareixen de sobte...el tracte cap a la població és humiliant .Cada dia mor gent...Els palestins ens diuen :"es molt difícil creure en un tractat de pau" ,la gran majoria tenen familiars morts o ferits ,las tortures se succeeixen. En les visites a hospitals hem vist la crua realitat: manquen medicaments ,las sales d'urgències estan plenes de gent ferida...
Quin futur pot tenir un país ocupat per un exèrcit ,encerclat per un mur ,humiliat dia a dia... cometen-se atrocitats ,assassinats.., un país on el mateix president aquesta assetjat...
Els nostres objectius :contactar amb el màxim possible d'institucions en vistes a un possible comboi d'ajuda. Parlem amb el director de l'hospital de la|Mitja Lluna Vermella.
En les nostres visites a les escoles apreciem l'horror que han viscut els nens i el trauma que sense dubte els quedarà.
Després de trucar a moltes portes aconseguim una entrevista amb Yaser Arafat . Això ens va omplir de força i entusiasme a la nostra missió. Arafat ens va detallar la situació passada i l'actual ,facilitant-nos tot tipus de documentació per contrastar tot el que ocorre. A l'oferiment del Comboi va mostrar un gran entusiasme ,oferint-nos tota la seva ajuda i col•laboració.
Durant aquesta visita ,per a captar tota la informació per a la realització d'un Comboi a la zona ,hem conviscut amb el poble Palestí. Algú pot pensar que som uns defensors del mateix...
Senzillament ,volem reflectir el que hem vist amb els nostres ulls ,lo que hem sentit ,lo que hem viscut... sense que això signifiqui prendre partit polític. Igual com portem ajuda a un camp de refugiats palestí ho faríem a un camp Israelià ,si existissin...
Des de CSC, rebutgem qualsevol tipus de violència ,vingui d'un vingui.
Ens adonem que viure a Israel no ha de ser fàcil . Sempre amb la por d'un atemptat...Però viure a Palestina ,en d'una ocupació permanent, tampoc...
Sota el punt de vista d'un occidental ,costa molt imaginar la situació ,però la realitat és molt dura ,ho assegurem. La població civil és la que més ho està pagant...com a totes les guerres o estats militars. La història es repeteix...¡¡Que trist!!
(A dia d'avui no ha estat possible el comboi a causa del bloqueig.)